FILOSOFIA
JÜRGEN HABERMAS
INVESTIGACIÓ BIOÈTICA
MARGARITA BOLADERAS I CUCURELLA
 
CURRÍCULUM

Margarita Boladeras (Antequera, 1945) és catedràtica de Filosofia Moral i Política de la Universitat de Barcelona des de 1992 (http://directori.ub.edu/dir/?accio=SEL&id=wionw8i35gowv72r). Va estudiar a França, Àustria i Alemanya; es llicencià (1971) i doctorà (1978) en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Fou Degana de la Facultat de Filosofia de la mateixa Universitat (1986-89) i actualment és vicedegana.

Al llarg de la seva àmplia carrera investigadora ha profunditzat en alguns temes clau del món contemporani: el racionalisme crític, l'Escola de Frankfurt (especialment Jürgen Habermas), Filosofia i Gènere, Bioètica (veure bibliografia).

Des de 1995 forma part del Comitè de Bioètica de Catalunya, ara anomenat Comité Consultiu de Bioética de Cataluña; de la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona i ha estat també membre del Comitè Ètic d'Investigació Clínica de l'IMIM de Barcelona (1996-99). Ha sigut codirectora del grup de treball per l'estudi i la reflexió ètica sobre la pràctica de l'eutanàsia i el suïcidi assistit, creat el 2004 pel Comitè de Bioètica de Catalunya (http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/professionals/doc8211.html).

Es directora del grup d'estudi sobre Multiculturalisme i Salut, creat pel Comité Consultiu de Bioètica de Catalunya (2006)
http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/consells/doc10343.html

Ha dirigit un postgrau de "Bioètica i qualitat de vida" a la Universitat de Barcelona (http://www.ub.edu/bioqua) des de l'any 1999 fins el 2004. Durant els anys 2008 i 2009 ha coordinat el Màster oficial interuniversitari "Ciutadania i Drets Humans: Ètica i Política", que ofereix cinc especialitzacions: Filosofia política, Subjecte i cultura, Ètica i ciutadania, Societat civil i institucions polítiques, Bioètica i ètiques aplicades http://www.ub.edu/dpftp/cat/docencia/master_ciutadania.html ; actualment és professora de Bioètica del Màster i d'un curs de llicenciatura de la Facultat de Filosofia. Coordina el programa de doctorat "Ciutadania i Drets Humans" de la Universitat de Barcelona.

Des de 1999 és membre del jurat dels premis i beques de la Fundació Víctor Grífols i Lucas per a la promoció de la Bioètica (http://www.fundaciongrifols.org). Ha sigut directora adjunta de la revista Humanitas. Humanidades Médicas de la Fundación Medicina y Humanidades Médicas de Barcelona i és membre del Consell Editorial de les monografies-Humanitas.

És membre del European Network for Life Sciences, Health and the Courts (ENLSC) (http://www.sq3.it/enlsc/home.html), promogut per Amedeo Santosuosso (magistrat italià) i Carlo Alberto Redi, biòleg de la Universitat de Pavía (Itàlia). A més, és membre del Comitè Científic del Centre Interdepartamental "European Centre for Life Sciences, Health and the Courts" de la Universitat de Pavía.

Actualment, també dirigeix el grup d'investigació "Dignidad humana, los estadios de la vida y el respeto a la diferencia" del Ministerio de Ciencia e Innovación.


BIBLIOGRAFIA

Llibres

 

Boladeras, M. (coord.) (2010), Dignidad humana y ética de las prácticas sanitarias, en preparación.

Boladeras, M. (coord.) (2009), Ciudadanía y Derechos Humanos. Gobernanza y Pluralismo, Editorial Horsori, Barcelona.

El derecho a no sufrir. Argumentos para la legalización de la eutanasia. Barcelona, Los libros del lince, 2009

Margarita Boladeras (coord.), "Consentimiento informado y diversidad cultural", Fundació Grífols i Lucas, Barcelona, 2008.

L'Escola de Frankfurt, Barcelona, Edicions de la UOC, 2006.

Bioética. Madrid, Síntesis, 1998.

Comunicación, ética y política. Habermas y sus críticos. Madrid, Tecnos, 1996.

Popper (1902-1994). Madrid, Ed. Del Orto, 1997.

Libertad y tolerancia. Éticas para sociedades abiertas. Barcelona, Ed. de la Universidad de Barcelona,1993.

Jocs de vida. Reflexions sobre la cultura i la condició humana. Barcelona, Ed. 62, 1990, premio de ensayo del Ateneo Barcelonés 1989).

Razón crítica y sociedad. Barcelona, PPU, 1985.

Metodologia de la ciència. Barcelona, ICE/Publicaciones de la Universidad de Barcelona, 1982.

Amb altres autors, Science, Law and the Courts in Europe, Amedeo Santosuosso, G. Gennari, S. Garagna, M. Zucotti, C. A. Redi (eds.), Pavia, Collegio Ghislieri, 2004.

Amb Neus Campillo, Filosofía social. Madrid, Síntesis, 2001.

Amb altres autors, El pensament filosòfic i científic II. El segle XX. Terricabras, J.M. (coord.), Barcelona, Editorial Pòrtic/Univ. Oberta de Catalunya, 2001.

Amb altres autors, Bioética y calidad de vida. Bogotá, Ed. El Bosque, 2000.

Amb altres autors, Grans fites de l'ètica. N. Bilbeny (ed.), Barcelona, Ed. Cruïlla, 2000.

Amb altres autors, La Filosofía hoy. J. Muguerza y P. Cerezo (eds)., Barcelona, Ed. Crítica, 2000.

 

Boladeras y otros,
Informe sobre la eutanasia y la ayuda al suicidio, Comité Consultivo de Bioética de Cataluña, Ed. del Departamento de Salud de la Generalidad de Cataluña, Barcelona, 2006.

Boladeras y otros
"Diversitat cultural i salut", Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya, Ed. del Departamento de Salud de la Generalidad de Cataluña, Barcelona, 2007.

 

Articles dels darrers anys

- Boladeras, M. (2010), “Principio de autonomía”, C. M. Romeo Casabona (Ed.), Enciclopedia de Bioderecho y Bioética, Cátedra Interuniversitaria de Derecho y Genoma Humano Fundación BBVA – Diputación Foral de Bizkaia, Instituto Roche, Editorial Comares, Granada.

- "Vida, vida humana, vida digna" , en Logos. Anales del Seminario de Metafísica (Universidad Complutense de Madrid), vol. 40 (2007), p. 91-116.

- "Dignidad, libertad, distribución de recursos y biotecnología: ¿nuevos valores, nuevas dimensiones?" , en Derecho y ciencia, Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2007, p. 123-127.

- "Ética y Biopolítica", en B. Román y C. Palazzi (ed.), Hacia una sociedad responsable: reflexiones desde las éticas aplicadas, Barcelona, Prohom Ed., 2006, p. 231-242.

- "Ética de la ciencia y sus aplicaciones tecnológicas" , Agora,2005, vol. 24, núm. 22, p. 131-148.

- "Bioética: definiciones, prácticas y supuestos antropológicos" , en Thémata. Revista de Filosofía, 33, 2004, p. 383-392.

- Prólogo a E. O. Ramos Duarte, Teoria do Discurso e Correçao Normativa do Dirito. Sao Paulo, Landy Editora, 2003, p. 13-18.

- Introducción a Hans Albert, en Hans Albert, Razón crítica y práctica social, Barcelona, Ed. Paidós, 2002, p. 9-37.

- Introducción a Úrsula Wolf, en Úrsula Wolf, La filosofía y la cuestión de la vida buena, Madrid, Ed. Síntesis, 2002, p. 9-22.

- "La opinión pública en Habermas", revista Anàlisi. Quaderns de Comunicació i cultura, Un. Aut. Barcelona - Dep. de Periodisme i Ciències de la Comunicació / Publicacions UAB, Barcelona, 2001, n. 26, p. 51-70 .

- "La projecció de les dones mediterrànies al segle XX", Setena Universitat d'Estiu de la Dona, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2000, p. 23-26.

- "En memoria de José Mª Valverde Pacheco", Revista Isegoría. Revista de Filosofía Moral y Política, 1997, vol. 15, p. 327-332.

- "Derechos fundamentales y ciudadanía europea según J. Habermas", XVI Jornadas del Ministerio de Justicia sobre 'La Constitución Española y el ordenamiento comunitario europeo', Madrid, 1995, p.1489-1503.

- "Noves ètiques", II Universitat d'Estiu de la Dona, Institut de la Dona/Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1995, p. 137-144.

- "Los valores y la identidad femenina", Revista Vela Mayor, 1995, vol. II, nº 7, p. 59-64.

- "Jürgen Habermas" en J. Habermas, Ciutadania política i identitat nacional. Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 1993, p. 97-117.

- Biografía y bibliografía de Hans Albert. Sobre los libros de Hans Albert Konstruktion und Kritik, Traktat über rationale Praxis y Traktat über kritische Vernunft, Encyclopédie Philosophique Universelle, París, P.U.F., 1992, vol. 3, p. 2967-2968.