FILOSOFIA
JÜRGEN HABERMAS
INVESTIGACIÓ BIOÈTICA

NOVETATS

La por de la societat a la nova medicina

Conferència de CARLO ALBERTO REDI, professor de la Universitat de Pavia, expert en clonatge i investigador en cèl.lules mare.

Lloc: Institut d'Estudis Catalans

Dia i hora: Dijous, 18 de maig 2006, a les 19.00

CARLO ALBERTO REDI dirigeix el grup de recerca de la Universitat de Pavia que va participar en el clonatge de "Cumulina", el primer ratolí transgènic, obtingut a la Universitat de Hawaii el 1998.

Actualment el grup de Redi treballa en el desenvolupament d'un citoplast artificial, obtingut a partir de cèl.lules somàtiques, que pugui fer la mateixa funció que el citoplasma natural dels oòcits.

Per a Redi, en el debat sobre la "reprogramació genètica de nuclis somàtics" (expressió que ell prefereix a la de "clonatge amb finalitats terapèutiques"), el veritable dilema ètic no rau en l'origen del zigot reconstruït i si és tracta o no d'un nou individu (aspectes que sí que preocupen --i molt-- al Vaticà). Ell creu que el principal problema que hauria de resoldre's és l'origen dels oòcits, que ara procedeixen segurament de dones dels grups amb menys recursos, especialment de països del Tercer Món. Aconseguir un citoplast artificial permetrà reprogramar la cèl.lula sense que calgui usar oòcits.

Redi és membre de diversos comitès italians i internacionals relacionats amb la recerca en cèl.lules mare, en aspectes ètics de la recerca, i en la relació entre els científics i la justícia. És membre del Comitè Assessor Internacional de l'Instituto de Ciencias Biomédicas de la Universidad de Chile (Santiago) i assessor científic de la Fundació Olympus Europa. És membre de l'Accademia Nazionale dei Lincei, una de les acadèmies científiques més antigues del món.

També li preocupa la comprensió de la ciència fora dels àmbits de la recerca, no sols en la societat, sinó per part dels periodistes i divulgadors, dels magistrats i dels polítics. Per apropar la ciència a aquests sectors, ha organitzat activitats com l'"Open Lab", en què els periodistes i divulgadors passen una setmana en el laboratori, aprenent --o observant en alguns casos-- directament el treball pràctic i assistint a conferències de científics destacats en diferents camps i de comunicadors de gran renom, i participant en debats.

Una altra versió de l'"Open Lab" està adreçada a jutges i magistrats que en la seva activitat diària en els tribunals han de tractar molts aspectes científics. La immersió en el laboratori i el contacte amb científics els permet tenir un millor coneixement de les tècniques que s'empren en medicina forense o que utilitza la policia científica.

Redi ha organitzat també activitats per apropar la ciència a la ciutadania com ara tallers oberts al públic i cafè científic en el Festival de Spoleto, organització enguany d'una setmana de la Ciència a Pavia (setembre). El seu grup també ha participat en el Festival de la Ciència de Gènova.

Podeu veure un breu article d'opinió de Redi a "Papers de l'ACCC":

http://www.acccnet.net/papers/papers34.pdf

I una entrevista (en castellà) a la revista Tierramerica, en què expressa la seva opinió --negativa-- sobre el clonatge humà:

"El clon sería más feo, enfermo y estúpido" http://www.tierramerica.net/2003/0526/dialogos.shtml

Sobre la conferència que farà dijous a Barcelona, Redi escriu:

Gràcies als avenços del coneixement científic i filosòfic, la nostra espècie, que habitava les cavernes, ha posat el peu a la Lluna i ha seqüenciat el genoma humà en la seva totalitat: conèixer i saber ens permet viure de la manera que ho fem avui.

La recerca i les aplicacions tecnològiques que es deriven dels avenços científics i tecnològics aporten a la societat beneficis culturals, econòmics i mèdics i apareixen com el motor de l'evolució social i econòmica dels països avançats. Això són realitats que s'han anat consolidant a través dels segles, especialment en l'àmbit de la història europea.

En diferents moments de la història, Europa ha estat gresol de la innovació científica, del desenvolupament social i de la creació artística gràcies a una dinàmica de relacions de proximitat geogràfica i d'unió de cultures. Avui vivim la "revolució biològica". Com acostuma a passar en totes les revolucions, també aquesta provoca entusiasme i por alhora. La gran quantitat de coneixement que de manera tan ràpida ens ofereix la recerca biològica està canviant profundament el nostre concepte de salut i de malaltia i fins i tot de la pròpia natura humana. I és motiu de debat sobre l'ús d'aquests coneixements per modificar aspectes de la vida humana que podrien contribuir a una millora en la qualitat de la pròpia vida i que es relaciona especialment amb etapes com la senectut, encara que també afecta noves generacions d'éssers mitjançant les tècniques de diagnòstic prenatal.

La biociència exerceix un paper destacat en la construcció actual del significat i de l'evolució del concepte de ciutadania: la ciutadania en la seva plena expressió ha de ser, independentment del cens i de la identitat natural o cultural, la possibilitat de l'accés total a les oportunitats terapèutiques que la medicina rep de la biociència. Aquesta està destinada a exercir un paper fonamental en la cohesió social, que és un factor rellevant en la dimensió europea.

MERCÈ PIQUERAS

*Mercè Piqueras* és biòloga, "staff editor" de la revista. International Microbiology (Revista oficial de la Sociedad Española de Microbiología), vocal del Consell Directiu de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, membre de la Societat Catalana de Biologia i Presidenta de la Asociación Catalana de Comunicación Científica (ACCC). Es autora del llibre "Cròniques de l'altra veritat", galardonada amb el Nové Premi de Literatura Científica catalana.**