FILOSOFIA
JÜRGEN HABERMAS
INVESTIGACIÓ BIOÈTICA
NOVETATS

 

FEBRER 2012

Presentació del llibre de Margarita Boladeras (ed) BIOÉTICA: LA TOMA DE DECISIONES i debat sobre LA RESPONSABILITAT EN BIOÈTICA, amb Josefina GOBERNA, M. Carmen GIMÉNEZ, Marcel CANO

Presentació a cura de Miquel Oset

Dilluns 6 de febrer a les 19:30 - Sala Josep Mª de Sagarra. Ateneu Barcelonès (C/Canuda, nº6)

 

GENER 2010

PREMIS

Premio de investigación bioética de la Fundación Víctor Grífols y Lucas (2009-2010):
http://www.fundaciongrifols.org/portal/es/2/premios_investigacion
Premio a una obra periodística sobre Bioética de la Fundación Víctor Grífols y Lucas (2009-2010):
http://www.fundaciongrifols.org/portal/es/2/premio_periodistico

BEQUES

Becas para trabajos de Bioética de la Fundación Víctor Grífols y Lucas (2009-2010):
http://www.fundaciongrifols.org/portal/es/2/becas_investigacion

PUBLICACIONS

Publicaciones de la Fundación Víctor Grífols y Lucas:

http://www.fundaciongrifols.org/portal/es/2/colecciones_editadas

CONFERÈNCIES

III Conferencias Joseph Egozcue
http://www.fundaciongrifols.org/portal/es/2/30212/ctnt/dD9/_/_/roo/27-y-28-de-octubre-de-2009-III-Conferencias-Josep-Egozcue-.html

LLIBRES

- Shapiro, I., Lora Deltoro, Pablo de y Tomás-Valiente, Carmen (2009), La Suprema Corte de Estados Unidos y el aborto. Fundación Coloquio Jurídico Europeo, Madrid.
Indice: portada
El Derecho Constitucional en materia de aborto en Estados Unidos: una introducción / Ian Shapiro
Historia del derecho constitucional al aborto
El aborto: examen de la jurisprudencia
El futuro del derecho constitucional al aborto
La jurisprudencia constitucional española sobre el aborto / Carmen Tomás-Valiente
Diferencias de enfoque entre la jurisprudencia constitucional norteamericana y la española.
Algunos extremos controvertidos desde el punto de vista constitucional. La admisibilidad constitucional del sistema de plazo.
Aborto, democracia y justicia constitucional (a propósito de "el derecho constitucional al aborto en los Estados Unidos: una introducción" de Ian Shapiro / Pablo de Lora
Introducción
Intencionalismo
Minimalismo
Coherentismo

- Vallverdú Segura, Jordi (2009), Bioética computacional: [e-biotecnología : simbiosis de valores]. Editorial: Fondo de Cultura Económica de España, S.L.

- López de la Vieja, María Teresa (2009), Bioética y ciudadanía : nuevas fronteras de la ética. Editorial Biblioteca Nueva, S.L.

- Ferrer, J.J. y Álvarez Pérez, J. C. (2009), Para fundamentar la bioética : teorías y paradigmas teóricos en la bioética contemporánea. Editorial: Editorial Desclée de Brouwer, S.A.

- Feito Grande, Lydia (2009), Ética y enfermería. Editorial/es: Universidad Pontificia Comillas de Madrid

- Abellán, Fernando y Sánchez Caro, Javier (2009), Bioética y reproducción humana asistida. Editorial Comares, S.L.

- Lora Deltoro, Pablo de y Gascón Abellán, Marina (2009), Bioética : principios, desafíos, debates. Alianza Editorial, S.A.

 

AGOST 2009

PREMI
Junta General del Principado de Asturias - Sociedad Internacional de Bioética (SIBI)” para 2009, els treballs han de tractar el tema: Alimentos transgénicos y ecológicos: aspectos bioéticos

El Premi està dotat amb 12.000 euros.
Diploma acreditatiu i publicació del treball premiat en castellà i anglès.

Més informació a:
Sociedad Internacional de Bioética (SIBI)
Plaza del Humedal, 3
33207 GIJÓN (España)
Tfno: +34 985 34 81 85 / +34 985 35 46 66
Fax: +34 985 35 34 37
Web: www.sibi.org
E-Mail: bioetica@sibi.org

 


MARÇ 2009

Dimarts 3, 19.30 h, sala Verdaguer

Presentació del llibre: El derecho a no sufrir. Argumentos para legalizar la eutanasia, de Margarita Boladeras

Debat sobre una qüestió candent amb una de les màximes especialistes del país, Margarita Boladeras, catedràtica de la Universitat de Barcelona. Quins arguments tenim avui des del punt de vista ètic per demanar la legalització de l’eutanàsia?

Organització: Ateneu Barcelonès, secció de Filosofia.

 

GENER 2009

LLIBRES

Margarita Boladeras, El derecho a no sufrir. Argumentos para la legalización de la eutanasia, Los libros del lince, Barcelona, 2009.

 

Margarita Boladeras (coord.), "Consentiment informat i diversitat cultural", Fundació Grífols i Lucas, Barcelona, 2008.

El consentiment informat estableix el deure d’una bona comunicació entre el metge i el pacient, amb l’objectiu d’informar-lo de la seva situació i assessorar-lo en les decisions que ha de prendre. Si la comunicació ja té problemes en situacions habituals, més encara en els casos que no hi ha un idioma comú o en els que les mateixes paraules tenen significats diferents. L’objectiu d’aquest quadern es posar de manifest les particularitats del consentiment informat en contextos multiculturals, tot comptant amb les aportacions d’investigadors, docents i professionals de l’àmbit sanitari i social.

 


 

OCTUBRE 2008

EL dimarts 14 D'OCTUBRE, a les 19 hores, a l'AULA MAGNA de la FACULTAT DE FILOSOFIA, se celebrarà la inauguració oficial del Màster Oficial Interuniversitari en Ciutadania i Drets Humans: Ètica i Política., amb la presència del Síndic de Greuges de Catalunya (la figura que en altres països s'anomena Defensor del Pueblo), la vicerectora de Política Internacional, Mar Campins (en representació del Rector), el Síndic de Greuges de la UB i el Degà de la Facultat de Filosofía. És un acte obert a amics i simpatitzants.

Invitació

 


 

SETEMBRE 2008

Document del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya sobre la interrupció de l'embaràs

InterGestació08.pdf

 

 

 


AGOST 2008

PREMI “Junta General del Principado de Asturias - Sociedad Internacional de Bioética (SIBI)” para 2008, cuyos trabajos deben versar sobre el tema: Bioética y nuevas biotecnologías en salud humana

El Premio está dotado con 12.000 euros. Diploma acreditativo y publicación del trabajo premiado en castellano e inglés. Información en:

Sociedad Internacional de Bioética (SIBI)

Plaza del Humedal, 3

33207 GIJÓN (España)

Tfno: +34 985 34 81 85 / +34 985 35 46 66

Fax: +34 985 35 34 37

Web: www.sibi.org

E-Mail: bioetica@sibi.org


ABRIL 2008

Jaime Escobar Triana, Morir como ejercicio final del derecho a una vida digna, Santa Fe de Bogotá, Ediciones El Bosque, 2007.

La cultura tecnológica y científica que vivimos abarca la totalidad de las capas de la población y constituye la forma común para el dominio de la realidad, con deslumbrantes éxitos de las ciencias naturales modernas y de las modernas comunicaciones. Esto ha llevado a la desmitificación de la muerte; y a su medicalización, y por tanto, al alejamiento público y del entorno del moribundo, de sus parientes y amigos y del ambiente doméstico y familiar.

Con los avanzados procedimientos tecnológicos médicos se diluye o desvanece el final de la vida, desapareciendo la propia experiencia de la muerte y las vivencias propias del yo. Se pueden mantener artificialmente las funciones vegetativas y la muerte pasa a ser una decisión del médico.

En este trabajo el objetivo es hacer una aproximación crítica a los conceptos de muerte y su evolución en la historia humana, hasta las más recientes situaciones planteadas por la biomedicina y estudiadas por la bioética. Se hace revisión bibliográfica desde 1935, cuando se creó en Londres la Voluntary Euthanasia Society, hasta el año 1996, cuando se hacen los intentos de legalización de la eutanasia en algunos países del mundo, con debates que surgen alrededor de la muerte digna, los derechos humanos y con posiciones muy diversas y algunas extremas.


FEBRER 2008

Màster CIUTADANIA I DRETS HUMANS: ÈTICA I POLÍTICA

http://www.ub.edu/dpftp/cat/docencia/master_ciutadania.html

(Aquestes pàgines no incorporen les darreres modificacions d'alguns professors)

Preinscripció:
1 abril - 16 maig Selecció/resolució 1 de juny
1 juny - 30 juny Selecció/resolució 15 de juliol

 


 

NOVEMBRE 2007

LLIBRES


Anna Sarsanedas: La filosofia de la tecnologia, Col·lecció VULLSABER de l'Editorial UOC. Barcelona: Octubre 2007

 

La filosofia de la tecnologia és una disciplina recent. Fins fa poc els filòsofs creien que la tècnica era una qüestió menor, lligada a la ciència. Però això ha canviat. La tecnologia planteja avui reptes teòrics des de la responsabilitat ètica dels enginyers al paper extraordinari que pot arribar a tenir en la nostra vida.

 

 

JORNADES

El Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya enguany celebrarà la seva jornada, “diversitat cultural i salut”, a terres gironines, amb la col·laboració de l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social. La jornada serà el 12 de novembre al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt.

Informació del programa


SETEMBRE 2007

Web de José Luis González Recio (professor de la Universidad Complutense de Madrid) sobre Història i Filosofia de la Biologia: http://www.gonzlezrecio.com/bionomos/inicio.htm


ABRIL 2007

LLIBRES

Título: Nova enciclopedia de Bioética
Autor: Gilbert Hottois e Jean-Nöel Missa (directores)
Editorial: Servizo de Publicacións e Intercambio Científico
Lugar e ano: Santiago de Compostela 2005

Con case 300 entradas, un índice de varios milleiros de termos e unha completa colaboración internacional, esta obra - non traducida a ninguna outra língua do estado- constitúe un inestimable auxiliar de cultura, investigación e docencia para toda persoa interesada en cuestións éticas suscitadas polo desenvolvemento tecnocientífico nos eidos da biomedicina e a biotecnoloxía.

Multidisciplinar e pluralista a Nova Enciclopedia de Bioética quere ser unha ferramenta á vez pedagóxica e crítica ao servizo dunha cultura plural articulada en torno a dous grandes eixes que caracterizan a nosa civilización no camiño da globalización. Informació sobre la publicació

RAMON ALCOBERRO:
- L'home que mira. Barcelona, Cossetània, 2007
Home que mira Un bloc de filosofia i pensament.
Sinopsi: Des de la seva aparició l’any 2004 dins del web de filosofia www.alcoberro.info, el bloc L’home que mira de Ramon Alcoberro és un dels més seguits en català i provoca autèntiques fílies i fòbies al món internàutic. Un professor de filosofia que escriu un bloc? L’home que mira recull les opinions sovint incorrectes d’un home gras, lleig, tímid i escèptic, a prop del retour d’age, que mira el món sense acabar de creure-hi i més posat en els llibres que en la vida. Una forma diferent de fer memoralisme, culte i prou escèptic per no acabar de prendre’s seriosament ell mateix —i encara menys l’espectacle de la vida. El primer any de L’home que mira es recull ara revisat i endreçat en una edició que testimonia els usos d’Internet en la literatura d’idees a Catalunya i que, a més, fa pensar. Els filòsofs també s’enganxen a les noves tecnologies.

 


- Ética, economía y empresa. Barcelona, Gedisa 2007
Ética, Economia y Empresa La dimensión moral de la economía
Desde hace ya algunos años el Grupo de Ética y Empresa del Instituto de Tecnoética- Fundación Epson se ha ido consolidando como uno de los centros de investigación y análisis de la ética económica y empresarial más significativos de España. En un entorno cultural cada vez más receptivo a propuestas interdisciplinarias, el Grupo constituye una original plataforma de debate entre economistas, ejecutivos de empresa y estudiosos de la filosofía moral que trabajan sobre la actividad económica y empresarial para construir puentes entre la ética y la economía, dos ámbitos que tradicionalmente han estado alejados pero cuya colaboración mutua resulta imprescindible en la perspectiva global de la empresa. La conciencia de responsabilidad global que se exige hoy a la empresa, así como la misma magnitud de los retos colectivos que se han de asumir en la sociedad-red, convierte este conjunto de estudios e intervenciones en una herramienta fundamental en el campo de la ética económica y empresarial.

 

- L'utilitarisme. Barcelona, UOC. 2007

L'utilitarisme té com a criteri bàsic aconseguir el màxim bé per al màxim nombre possible de persones. Malgrat això, des del papa Benet XVI fins al teòric John Rawls, ha tingut crítics il·lustres, que l'han titllat de reduccionista, individualista i insolidari. Nascut a la Gran Bretanya el segle XIX, l'utilitarisme dóna molta importància a la recerca de la felicitat personal. Aquest llibre en descriu les tesis bàsiques i respon a les principals acusacions que ha rebut.

 

 


- Henry David Thoreau: Walden o la vida als boscos. Barcelona, Símbol editors, 2007
Pròleg de Ramon Alcoberro.
WaldenMeitat llibre d’aventures autobiogràfiques, meitat tractat de reforma moral, Walden o la vida als boscos (1854) és una de les obres fonamentals de la literatura americana del segle XIX. Quan tenia 28 anys, Thoreau va construir una cabana al costat del llac Walden, Massachussets. La seva intenció era demostrar la viabilitat d’una vida autosuficient, senzilla i en contacte amb la natura. D’aquella experiència de dos anys en va néixer aquest llibre, una de les obres germinals del conservacionisme. Walden és el relat d’aquesta estada al cor d’un bosc, del pas de les estacions, de la transformació de la natura, de l’evolució del pensament. Allí Thoreau va confirmar el seu amor per la natura i la imperiosa necessitat de conservar-la. Walden manté avui tota la capacitat d’entusiasmar-nos pel seu estil vibrant.

Henry David Thoreau (1817-1862), escriptor i pensador nordamericà. Se’l considera un dels primers teòrics dels moviments conservacionistes, predecessors de l’ecologisme contemporani.

 


OCTUBRE 2006

Encuentro de filósofos catalanes con miembros del Instituto de Investigación Social de Frankfurt, bajo los auspicios del Instituto Ramon Llull, con motivo de la invitación de la Feria del Libro de Frankfurt a la cultura catalana.
2 de octubre de 2006.


MAIG 2006

CONFERÈNCIA

La por de la societat a la nova medicina: Conferència de CARLO ALBERTO REDI, professor de la Universitat de Pavia, expert en clonatge i investigador en cèl.lules mare.
Lloc: Institut d'Estudis Catalans. Dia i hora: Dijous, 18 de maig 2006, a les 19.00

LLIBRES

MERCÈ PIQUERAS: Cròniques de l'altra veritat, premiat amb el Nové Premi de Literatura Científica catalana.


NOVEMBRE 2005

LLIBRES

Victoria Camps: La voluntad de vivir. Barcelona, Ariel, 2005

Índice

Introducción
I. Nuevas preguntas sobre el valor de la vida
II. ¿Qué ética necesitamos?
III. ¿Una o muchas éticas?
IV. ¿Qué añade la ética al derecho?
V. ¿Qué es hacer el bien?
VI. ¡A qué nos compromete la autonomía?
VII. ¿Qué asistencia sanitaria merecemos?
VIII. ¿Quién cuida a los incurables?
IX. ¿Necesitamos un método?
X. La profesionalidad como virtud
XI. Las religiones y la revolución moral


JULIOL 2005

SEYLA BENHABIB

Seyla Benhabib és professora de la cátedra Eugene Meyer de Ciencias Políticas y Filosofía de la Universitat de Yale i una de les principals politòlogues actuals. Ha publicat, entre altres llibres, Teoría feminista y teoría crítica, El reluctante modernismo de Hannah Arendt: el diálogo con Martín Heidegger y The Claims of Cultura: Equality and Diversity in the Global Era.

Seyla Benhabib va visitar Catalunya per impartir un seminari del 6 al 10 de juny a la Cátedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, que dirigeix el professor i filòsof Josep María Terricabras. El seminari, basat en els continguts del seu darrer llibre que publica en espanyol Gedisa, se titula Cosmopolitanismo, Universalismo y Globalización. En el seminari també van participar com a convidats els professors Neus Campillo (Universidad de Valencia), Cristina Sánchez (Universidad Autónoma de Madrid) i Carlos Thiebaut (Universidad Carlos III).


JUNY 2005

Úrsula Wolf, catedràtica de Filosofía de la Universitat de Mannheim, ha donat dues conferències en el Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, el 29 d'abril de 2005, sobre els següents temes:

S'ofereixen els textos en els apartados L'ÈTICA I ELS ANIMALS i FILOSOFIA.


Conferència de Margarita Boladeras en la Universidad d'Alacant (abril 2005).

Text de la conferència de Margarita Boladeras: Identitats nacionals i sobirania europea: Dimarts 19 d'Abril 2005

El número 20 de la revista l’Espill , inclou una gran part de les conferencies del cicle "Identitats Europees: memòria i identitat en el procés
de construcció europea"
: textos de Josep Fontana, Josep Ramoneda, Joan Francesc Mira, Margarita Boladeras, Carles Duarte y Manuel Alcaraz.

 



LLIBRES

Gilbert Hottois: Qu'est-ce que la bioéthique? Vrin, 2004, "Chemins Philosophiques".
128 p., 11,5 x 17,5 cm. ISBN : 2-7116-1687-8. 7 (8.27 US$).
La bioéthique est-elle une nouvelle "discipline"? Les comités de bioéthique constituent-ils de nouvelles institutions démocratiques? Y a-t-il une méthodologie bioéthique? Quel contenu pour une bioéthique laïque? Gilbert Hottois examine ces questions à la lumière d'un extrait de texte de Engelhardt, "Le problème des fondements de la bioéthique".
Gilbert Hottois est professeur à l'Université Libre de Bruxelles et membre de l'Académie des Sciences de Belgique.