FILOSOFÍA
JÜRGEN HABERMAS
INVESTIGACIÓN BIOÉTICA

MARGARITA BOLADERAS: I PREMI D'ASSAIG JOAQUIM XIRAU

Francesc GOMÀ i MUSTÉ.

Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona

Com és sabut, el gener d'aquest any [1989] l'Ateneu anuncià que, gràcies al suport financer de la Caixa, creava un premi d'Assaig, la convocatòria del qual, a poder ser, es repetiria en anys successius.

L'assaig és un gènere literari que, com diu el seu nom, es proposa examinar o "sospesar" mentalment una idea o una situació per tal d'aclarir-ne el sentit. És una activitat intel·lectual perfectament adequada a la vida ateneística, centrada en el diàleg i intercanvi d'opinions.

El dia 21 de Juny, el Jurat feu saber el seu veredicte i, a la Sala d'Actes, solemnement, es concedí el I Premi a l'assaig Jocs de Vida del qual n'és autora Margarida Boladeras i Cocurella.

L'obra exposa, en forma epistolar, alguns aspectes, els més importants i característics, de la cultura contemporània i en fa l'oportú comentari enriquidor.

El títol, evidentment inspirats el les paraules de Wittgenstein "Jocs de llenguatge" a les Investigacions filosòfiques (1,7,19 i 23) és molt propi per a designar les modulacions de la cultura d'un grup social a una època determinada gràcies a la qual els que viuen en el seu sí es formen, s'expressen i s'intercomuniquen. Els éssers humans vivim les variacions culturals semblantment a com respirem una atmosfera, ens adaptem als seus canvis i així despleguem el curs variat de les nostres vides.

L'assaig de Margarida Boladeras comença per interpretar l'arquitectura de Le Corbusier com una de les mostres inaugurals de la nostra cultura actual i per això no l'inscriu d'entrada en la història de l'art, sinó, més radicalment, en l'antropologia de l'espai i com una manera d'habitar-lo.

La segona carta desenvolupa una reflexió sobre la subjectivitat humana i les relacions mútues que ens constitueixen en la vida social d'avui dia. Dilucida l'oposició entre la tesi tradicional que centra la subjectivitat en la consciència -cartesianisme- i les interpretacions dels darrers anys que es fixen sobretot en l'articulació recíproca de les conductes externes com a model de convivència.

Les dues lletres -o capítols- següents es refereixen als condicionaments de la llibertat i a la llibertat mateixa, tal com podem plantejar avui aquest tema radical de l'humanisme. El classicisme de Goethe serveix de contrapès a la psicoanàlisi de Freud.

L'autora tracta després dos temes que li són especialment cars: la critica de la cultura i la situació actual de la dona. La mateixa pluralitat cultural, constatació banal als nostres dies, dóna entrada a la crítica racional pròpia de l'antropologia cultural. La dona i el problema del feminisme és una temàtica corrent a la nostra època.

Les darreres lletres versen sobre les relacions que s'estableixen entre els éssers humans i els nivells ideals que els emmirallen i els regeixen, o sigui les imatges i les lleis morals que guien el nostre comportament.

Per molt neutral i pragmàtic que vulgui ser l'home dels nostres temps, no pot esquivar ni el reflex individual o col·lectiu que li serveix de punt de referència, ni les pautes implícites o explícites que pretenen marcar el seu comportament.

L'obra que comentem es fonamenta en un coneixement vast i rigorós de les doctrines filosòfiques contemporànies i en una rica sensibilitat davant les obres d'art actuals. L'exposició és planera i sense tecnicismes.

Sabem que es publicarà aviat i, sense reserves, en recomanem la lectura.

Publicat a "Ateneu - Revista de Cultura", nº 18, 2on trimestre, 1989